1. Entendre els comptes i la seva dimensió financera
La comptabilitat és la principal eina per a la gestió de la dimensió econòmica del projecte. Històricament, és una eina empresarial, nascuda al món dels mercaders medievals i poblada de nous indicadors al llarg del darrer segle, quan la dimensió financera de l'empresa va prendre cada cop més rellevància La gestió de projectes socials i ciutadans, igual que les de les micro i petites empreses i les cooperatives, no té les mateixes necessitats ni focus que una gran empresa, però també necessita entendre els seus comptes.
Ho hem sentit mil vegades: una activitat, sigui quina sigui la seva naturalesa, ha de generar ingressos suficients per mantenir-se i mantenir-hi l'activitat i els salaris. Si està en pèrdues indefinidament no té futur: fagocitarà tard o d'hora les pròpies reserves i tancarà. És el que s'anomena de vegades viabilitat i altres sostenibilitat
econòmica.
La conseqüència lògica és que els ingressos han de superar les despeses. Així que podríem definir la viabilitat com una situació en què el que és esperable és que els ingressos superen les despeses. La rendibilitat, però, no és el resultat de restar les despeses als ingressos realitzats durant l'any, sinó la relació entre els excedents que queden després de fer les reserves corresponents i el capital invertit.
La rendibilitat és la mesura de la remuneració del capital o, més ben dit, del que s'atribueix al capital en els resultats d'una empresa per accions, en què se suposa que la feina ja ha estat remunerada completament pels salaris, que es
comptabilitzen entre les despeses. Per què començar per aquí? Perquè encara que la rendibilitat econòmica del capital invertit en un projecte social no ens preocupi de la mateixa manera que a una empresa de certa dimensió, que viu al mercat de capitals, la seva viabilitat sí que ho fa. I els comptes ens mostren quines són les fortaleses i debilitats de qualsevol procés productiu, prestem un servei o fabriquem un bé, on hem de millorar processos i tecnologies, i també com ser bons pagadors, evitar impagaments, retards i forats de tresoreria, és a dir, com treballar la dimensió financera bàsica d'un projecte.
2. Un salt tecnològic que ho va canviar tot: la comptabilitat de partida doble
A partir del segle IV l'Europa cristiana veu com es redueixen de mica en mica els intercanvis mercantils fins a desaparèixer pràcticament l'encunyació de monedes. I les monedes que queden deixen d'invertir-se -ja que no es podia comprar terra ni força de treball i encara no es financen expedicions comercials- per, en el millor
dels casos, atresorar-se. Mentrestant, el món musulmà viu des del segle IX una veritable era d'or del comerç
a llarga distància que teixeix xarxes de negoci des del Golf de Guinea i Mali fins a la Xina. Per vèncer les dificultats i els riscos dels transports i els camins, els mercaders musulmans crearan noves eines financeres com el xec (shej) o els sistemes de transferència (hawala).
No obstant això, a partir de finals del segle XI, a Europa va apareixent una nova classe de mercaders. Al principi seran gairebé indistingibles d’assaltadors de camins, burgs i viles. Són els ancestres dels dolents de la literatura del segle d'Or, els primers burgesos i sempre als marges de la societat feudal, aquesta nova classe, la burgesia, anirà en el termini de quatre-cents anys, construint poder a les urbs i esquinçant Europa amb rutes i mercats cada cop més extensos que serviran d'esquelet a les primeres indústries continentals, com la llana.
Sembla que van ser els mercaders jueus del Nord d'Àfrica els primers a connectar aquestes xarxes amb les musulmanes, prestant-los eines financeres i formes organitzatives per afavorir el comerç a llarga distància i crearan les bases de la primera banca, anomenada així per les banques que els canvistes i comprovadors de la llei de les monedes coŀlocaven a l'entrada de les fires i mercats. Aquesta nova classe, que viu a temps complet en una economia mercantil que continua sent minoritària al món que els envolta, participarà en operacions de crèdit -del llatí credere, creure, confiar- cada vegada més complexes i que dependrà cada vegada més d'agents i associats a ports i mercats distants.
Controlar i fiscalitzar aquests agents es va convertir en l'obsessió per a la major part dels grans mercaders. Especialment en les dècades que segueixen la pesta negra. Aleshores, les revoltes servils i l'increment de la lluita de classes, va posar en qüestió a tot Europa el lloc de cadascú. Un canvi cultural que reflectia l'ascens de
burgesia... però que no posa les coses fàcils a l'hora de reclutar agents fiables.
L'intent més seriós d'aconseguir-ho serà sistematitzar la comptabilitat incorporant la partida doble, un sistema on la necessitat de quadrar el balanç i explicar cada despesa amb un ingrés igual exigia un control rigorós d'entrades i sortides pels agents. El nou sistema comptable es convertirà en la norma a la Mediterrània a la dècada de 1390.
3. Aprenent a llegir els comptes
Al món empresarial, la gestió de l'empresa se centra en augmentar el valor que rep l'accionista, combinant els dividends que reparteix amb la pujada del valor de les accions, que a més serveix a l'empresa per atraure nous capitals.
Indicadors com l'EBITDA, el ROI (taxa de retorn de la inversió) o el ROE (Return on Equity o rendibilitat financera, el quocient entre el benefici i el patrimoni net) estan pensats des de la mirada del capital invertit. Aquesta no és la mirada ni de l'empresa normal –una PIME o microPIME que no surt al mercat de capitals– ni dels projectes associatius o cooperatius.
Tornem doncs a la comptabilitat de partida doble i busquem-hi, pas a pas, el que buscaria el nostre “mercader”. D'una banda, tenim el compte de resultats, que ens parla de la capacitat de l'empresa per generar beneficis, de l'altra el balanç, que ens parla de la seva capacitat per fer front als pagaments. Entre les grans partides d'una i altra intentarà respondre les grans preguntes del negoci.
Funciona? És viable el negoci?
La resposta, des del punt de vista del nostre mercader, és senzilla: els ingressos
superen les despeses?
Primera mirada: el marge brut és positiu?
Si ho és, vol dir que el negoci en si mateix funciona, venem la nostra cartera de productes per més del que ens costen.
Si la resposta fos negativa, en una segona anàlisi podríem separar vendes i aprovisionaments per línies de negoci, però la pregunta principal continuaria sent la mateixa: hi ha marge brut positiu? Venc el que produeixo a cada línia a més del que em costen els elements que utilitzo per produir-los?
Segona mirada: té capacitat el marge que obtinc de les vendes per carregar amb tots els costos d'operació, inclosos els proveïdors externs?
La resposta serà positiva si el benefici net és positiu.