TEMA 5: Tens una idea? El que has de saber per impulsar un projecte.

PROJECTE D'ALFABETITZACIÓ FINANCERA

Sessió 5. De la idea a l'acció: Com fer realitat el teu projecte

Alguna vegada has pensat que tens idees boníssimes, però mai les acabes de dur a terme? Per què creus que et passa? En aquesta sessió aprendrem a traçar el pla que t'ajudarà a fer d'aquesta idea, una realitat. Comencem?

Taula de continguts:

  1. Totes les idees són potencials projectes? 
    1.1) La teva idea és un analgèsic o una vitamina?
    1.2) Visió i Missió
  2. Traça el teu pla 
    2.1) El Mètode SMART 
    2.2) El Feedback i la millora
  3. Posa’t a prova!
 

1) Totes les idees són potencials projectes?

Totes les idees són potencials projectes, però NO totes són igual de viables. Podem tenir moltes idees, il·lusions, etc., però perquè arribin a funcionar necessitem que compleixin amb un requisit clau: han de resoldre.
Un projecte vital neix d'una idea que dona resposta a una necessitat o problema amb la finalitat de resoldre'l. 
És molt més probable que la teva idea tingui èxit si el seu objectiu és resoldre una necessitat. Vegem aquesta informació amb exemples de creacions que han estat molt exitoses:
Rentadora
Microsoft Word
ChatGPT
Es van popularitzar durant la dècada de 1960.
 
La seva introducció a les llars espanyoles va significar un estalvi de temps considerable (les mestresses de casa invertien entre 4 i 6 hores a la setmana a fer la bugada) i va contribuir a l'entrada de la dona al món laboral, ja que amb la rentadora tenien més temps per treballar fora de casa.
 
Es va popularitzar durant la dècada de 1990, com a conseqüència de la democratització de l'ordinador.
 
La seva introducció va canviar la manera de treballar els textos: es van deixar de banda les màquines d'escriure, ja que eren molt poc flexibles amb els errors (si t'equivocaves amb una lletra, havies de repetir tot el text, no existia el Típex). Amb el Word, en canvi, podien editar el text sense necessitat d'esborrar-lo completament.
 
Es va popularitzar a partir de 2022.
 
La seva introducció ha tornat a canviar la manera de treballar la confecció dels textos. Amb el Word vam deixar enrere les màquines d'escriure per poder editar lletres i paraules; amb ChatGPT deixem enrere la barrera de la pàgina en blanc. És a dir, ja no processem ni estructurem tota la informació mentalment des de zero.
 
En aquest sentit, la IA actua com un col·laborador que et proposa una estructura, resumeix conceptes complexos o genera idees inicials. A més, pots interactuar amb el contingut per millorar-lo a l'instant.
 
Què tenen en comú els tres exemples? Exacte! Resolven una necessitat concreta, però... Només això? No. Tots són analgèsics. Vegem-ho!
 

1.1) La teva idea és un analgèsic o una vitamina? 

Èxit, projecte i necessitat són conceptes que van molt lligats a la metàfora de l'analgèsic i la vitamina:
La metàfora de l'analgèsic i la vitamina s'utilitza molt per avaluar si una idea de projecte tindrà èxit fàcilment o si, per contra, costarà molt de vendre. 
Un projecte que és un analgèsic soluciona algun tipus de dolor, algun problema urgent i real, immediat. La clau és que la gent «el necessita» (o creu que el necessita). Exemples: Ibuprofèn, Google Maps, Skyscanner, etc.
En canvi, un projecte que és una vitamina millora el benestar, millora una mica la teva vida o t'entreté, però NO són ni vitals ni urgents. Tothom sap que les vitamines són bones, però la gent s'oblida de prendre-les perquè, si no ho fas, NO et passa res dolent de forma immediata. La gent el vol tenir, però creu que pot viure sense ell. Exemples: Starbucks, Duolingo, Roblox, etc.
Tornant als exemples de la taula anterior (Rentadora, Microsoft Word i ChatGPT), quin tipus de projecte creieu que són, analgèsics o vitamines? Per què?

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

 

 

 

Reflexiona: Quina idea puc convertir en projecte? 

Com bé has après, un projecte viable és aquell que cobreix una necessitat (verdadera o creada artificialment); i les seves probabilitats d'èxit són més grans quan es tracta de projectes amb característiques d'analgèsics, i menors quan estem davant de projectes vitamina. Amb aquesta informació al cap, respon a les següents preguntes:
  • Tens (o has tingut) alguna idea de projecte al cap?
  • Respon a alguna necessitat o problema en concret?
  • És una idea que es convertiria en un projecte de tipus analgèsic o vitamina?

 

 

1.2) Visió i Missió 

Tot projecte viable té una missió i una visió, però... Què és?

Visió 

Missió

La visió és el teu somni a llarg termini. És una imatge d'un futur que t'inspira. Com t'imagines que serà el teu projecte (o el món gràcies al teu projecte) d'aquí a 5 o 10 anys? Per exemple, Walt Disney, quan va començar en el món de l'entreteniment fa més de 70 anys, va fixar com a visió "fer feliç la gent de tot el món". Creus que després de tot aquest temps ho ha aconseguit?

La missió és el teu "per què". És la raó de ser del teu projecte: defineix què fas, per a qui ho fas i què et fa distint. És el motor que fa que el teu projecte tiri endavant cada dia. Per exemple, què fa Google per millorar el món o per resoldre un problema? Organitza la informació del món perquè sigui útil i accessible per a tothom. 

La missió (el perquè) és fonamental, ja que t'ajuda a donar sentit al projecte (i a l'esforç, temps, diners, etc. que hi estàs dedicant) i dona força a la teva constància, ganes i il·lusió. Juntament amb la visió, és a dir, amb aquest esforç per mirar i planificar més enllà de l'avui, són peces clau per atraure el teu target potencial:
El target és el grup específic de persones a qui va dirigit el nostre projecte. Són persones que tenen el "dolor" que el teu projecte sap curar, o que busquen la "vitamina" que ofereixes. 
Conèixer el teu target és fonamental. Si no coneixes el teu públic potencial, segurament intentaràs complaure tothom, i quan ho facis, acabaràs sense agradar a ningú. Per tant, les teves probabilitats d'èxit seran molt menors. Al contrari, si tens el teu target en compte des d'un inici, el coneixes i remes en aquesta direcció, les teves probabilitats d'èxit són molt més grans.
 
Per exemple: si vols obrir un canal de gaming, el teu target NO és qualsevol persona que tingui internet, sinó que és molt més específic. Buscaràs atraure persones joves catalanoparlants* a qui els agradi jugar al Minecraft. Això et permet saber quin tipus de llenguatge fer servir, quines xarxes socials utilitzar, quin tipus de contingut mostrar, a quina hora publicar, etc

Reflexiona: Quina missió i visió té el meu potencial projecte? 

Tornem a la teva idea de l'exercici de reflexió anterior…
  • Quina seria la seva missió?
  • I la seva visió?
  • A quin target t'enfocaries? Per què?
  • Coneixes el teu target? Descriu-ne les característiques, particularitats, etc.

 

 

  1. Traça el teu pla

Una vegada tinguem la nostra idea convertida en projecte —és a dir, que hem aconseguit que el nostre projecte respongui a una necessitat o problema concret; que hem desenvolupat una missió i visió coherents i interessants; que hem descobert quin és el nostre target, així com les seves característiques principals, etc.— podem fracassar. Sí, sí, tal com ho llegeixes: la possibilitat existeix.
Tanmateix, hi ha algunes coses que estan a les nostres mans perquè la probabilitat d'aquest fracàs sigui menor com, per exemple, traçar un pla. És a dir, pensar el COM ho farem possible. Per fer-ho, és fonamental que coneguem el Mètode SMART. Vegem-lo!

 

2.1) El Mètode SMART 

El Mètode SMART es pot definir de la manera següent:

El Mètode SMART és un concepte que defensa el fet de passar de la idea a l'acció a través d'objectius que siguin realistes. Perquè un objectiu estigui ben plantejat ha de complir aquests 5 filtres (l'objectiu ha de ser):

  1. S - Specific (Específic): Què vols aconseguir exactament? No diguis "vull vendre roba", digues "vull vendre dessuadores de cotó reciclar amb dissenys exclusius".
  2. M - Measurable (Mesurable): Com sabràs que ho has aconseguit? Necessites un número. "Vull vendre 50 dessuadores". 
  3. A - Achievable (Assolible): És realista? Si acabes de començar, posar-te com a objectiu vendre 1.000 dessuadores en una setmana serà impossible i et desmotivarà. Sigues ambiciós, però amb els peus a terra. 
  4. R - Relevant (Rellevant): Realment importa el teu projecte? Aconseguir vendre dessuadores NO serveix de res si després la gent no se les posa. L'obejctiu ha d'ajudar a la teva missió. 
  5. T - Time-bound (Amb un temps determinat): Quan vols aconseguir-ho? Aquest mes, abans de Setmana Santa, en dues setmanes... Sense una data límit, sempre ho deixaràs per a més tard,
Tenir una gran idea és el primer pas, però molts projectes fracassen (en part) perquè els seus objectius són massa inexactes, ambiciosos, poc realistes, etc. Per exemple, si et marques com a objectiu «vull que el meu projecte tingui èxit», és molt probable que fracassis, ja que és un punt de partida poc SMART. És com si pugessis a un cotxe i diguessis «vull anar a un lloc bonic», però NO posessis cap adreça al Google Maps: no arribaries mai enlloc.

 

Per tant, és fonamental plantejar els objectius del teu projecte (i de la teva vida, en general) partint d'un plantejament SMART. D'aquesta manera, podràs:
  • Mantenir l’atenció: NO et perdràs en coses que NO t'importen o NO són importants, i et mantindràs ocupat en allò que realment saps que és clau.
  • Gestionar l'energia i el temps: saps exactament on i durant quant de temps t'has d'esforçar.
  • Gestionar la frustració: com que és un objectiu mesurable i penses el com, en cas de no arribar-hi, sabràs més fàcilment el perquè i, conseqüentment, què pots fer per solucionar-ho.
  • Celebrar victòries: quan aconsegueixis el teu objectiu, sabràs que has tingut l'èxit desitjat i et podràs plantejar un nou objectiu.

 

 

Activitat: practica els objectius SMART 
A vegades ens pot semblar complicat interioritzar o aplicar el Mètode SMART; és per això que el practicarem. A continuació, tens un llistat amb diferents objectius. Has de:
  1. Classifica'ls en objectius SMART (O. SMART) o en objectius imprecisos (OI).
  2. Després, transforma els objectius imprecisos (OI) que hagis detectat en objectius SMART (O. SMART).
 
Llistat d'objectius:
Objetius
Tipus d’Objectius 
Transformació a Objectiu SMART
Vull treure millors notes el pròxim trimestre.




 
 
Estalviar 50 € de la meva paga mensual durant els propers 4 mesos per comprar-me un nou videojoc el juny.
 
 
Pujar contingut a TikTok per ser famós. 




 
 
Fer esport a partir de la setmana que ve.




 
 
Llegir un llibre de 200 pàgines abans del 15 de març, llegint 10 pàgines cada nit abans de dormir.




 
 
Aconseguir que 20 persones s’apuntin al meu torneig de E-Sports de l’institut abans del pròxim divendres




 
 
Vull que molta gent compri la meva dessuadora a la fira de l’institut per recuperar la inversió de 50 €.




 
 
Estudiar 15 hores seguides dos dies abans de l’examen de mates per treure un 10. 




 
 
Contactar amb empreses locals per demanar patrocini per la festa de graduació. 




 
 
Aprendre anglès d’una vegada per totes.




 
 
Entrenar 30 minuts de bàsquet els dilluns, dimecres i divendres durant aquest mes per millorar el meu tir lliure.




 
 
Reduir el temps que passo amb el mòbil un 20% durant la pròxima setmana.




 
 
«Però… i si malgrat traçar el meu pla i aplicar el Mètode SMART, no acaba de sortir com esperava? En aquest cas és fonamental entendre què és el feedback .
 

2.2) El feedback i la millora 

A vegades, malgrat intentar-ho i esforçar-nos, NO aconseguim l'èxit. Això passa perquè hi ha factors que NO podem controlar, i que també són determinants en el nostre fracàs. Hem de ser-ne conscients per no frustrar-nos en excés en cas de no aconseguir-ho.
D'altra banda, també és important entendre el fracàs com una oportunitat d'aprenentatge. Quan fallem, si només ens quedem amb l'error, no millorem. En canvi, si fem l'esforç d'analitzar el perquè i el com d'aquesta errada, en podem aprendre i, conseqüentment, millorem com a persones. És entendre que els problemes també poden ser nous reptes que podem afrontar, i en aquest procés, el feedback és clau:
El feedback és la informació que rebem d'altres persones sobre el nostre treball o projecte. NO és una simple opinió (m'agrada o no m'agrada), sinó que és una eina que et diu què està funcionant i què s'ha de millorar. 
Per exemple, imaginem que estem aprenent a xutar faltes. Si xutes i la pilota surt fora, el feedback seria veure per on ha anat la pilota. Si el teu entrenador et diu «col·loca el peu més a l'esquerra», t'estarà donant un feedback constructiu que t'ajudarà a millorar com a jugador. Per contra, si et diu «has xutat molt malament», no serà una retroalimentació positiva ni constructiva i, per tant, NO milloraràs.
En aquest sentit, el feedback ens ajuda a validar, corregir i créixer. Però, atenció! NO tot el feedback té el mateix valor: hem d'aprendre a diferenciar entre aquelles persones que ens poden donar una opinió útil (pels seus coneixements, experiències, etc.) i les que, per contra, NO tenen cap mena d'autoritat per donar-nos-la.

 

  1.  Posa't a prova!