Pasar al contenido principal

PROJECTE D’ALFABETITZACIÓ FINANCIERA

Sessió 3: Impostos: justícia social o robatori?

Has escoltat mai les frases "ens ofeguen a impostos" o "els impostos són un robatori"? Per què creus que es diuen? Creure aquest relat et beneficia o et perjudica? En aquesta sessió aprendrem què són els impostos, els diferents tipus que hi ha i per a què serveixen. Comencem?

Taula de continguts:

  1. Impostos: Què són?
    1.1) Tipus d'impostos
    1.2) Què és Hisenda?
    1.3) Tipus d'impostos 2.0
  2. Posa’t a prova!
 

1) Impostos: Què són?

Cada dia, directament o indirectament, siguis gran o petit, pagues impostos. Però... què són exactament?
Els impostos són una quantitat de diners que els ciutadans i les empreses estan obligat per llei a pagar a alguna institució estatal (Estat, Generalitat, Ajuntament...)
Actualment, la funció principal dels impostos és finançar les despeses públiques, les quals NO existirien si no els tinguéssim. Aquestes despeses són:
Serveis Públics
Infraestructures
Redistribució de la riquesa
  • Centres sanitaris (Hospitals, CAPs, Banc de Sang, Banc d’Òrgans, etc.).
  • Centres educatius (Escoles, Instituts, Universitats, Centres d'Idiomes, Centres d'Adults, etc.).
  • Servei d'Emergències (Policia, Bombers, Agents Rurals, 112, etc.).
  • Sector de Justícia (tribunals, jutges, fiscals, etc.).
  • Sous de tots els treballadors d'aquests serveis.
  • Etc.
  • Carreteres (nacionals, autovies, autopistes, etc.).
  • Mobiliari urbà: bancs, fanals, papereres, parcs, etc.
  • Vies de comunicació (carrers, ponts, ports, aeroports, etc.).
  • Transport públic (estacions, trens, busos, metros, etc.).
  • Gestió de residus (clavegueram, depuradores, contenidors, etc.).
  • Generació i distribució d'energia/altres (centrals nuclears, xarxa elèctrica, fibra òptica, satèl·lits, etc.).
  • Etc.
 
  • Prestacions (d'atur, de maternitat/paternitat, d'incapacitat, de viduïtat, etc.).
  • Subvencions (Estiu Jove, Bo Escolar, Bo Cultural Jove, etc.).
  • Jubilacions.
  • Beques (Beques Menjador Escolar, Beques de Matriculació, Beques per a l'Excel·lència Acadèmica, etc.).
  • Etc.

 

Així doncs, els impostos són un element fonamental per al funcionament de la nostra societat: sense ells, res seria igual. En aquest sentit, els impostos són l'assegurança que tots puguem rebre educació o atenció mèdica, independentment d'on vivim o dels diners que tinguem.

 

 

Reflexiona: I tu, quant et beneficies dels impostos?

Imagina que demà el sistema espanyol canvia: l'Estat deixa de cobrar impostos i tots els serveis passen a ser privats. Tots els serveis, infraestructures i mesures de redistribució de la riquesa desapareixen i passen a ser privats. Per tant, hauràs de pagar per tot el que consumeixis al preu que dicti el mercat: l’Estat NO regula res. També hauràs de fer front a imprevistos que et puguin sorgir sota la mateixa lògica.
Aquí tens una taula amb diversos serveis, infraestructures, etc. que avui són públics, però que demà es privatitzaran i el cost del qual hauràs d’assumir tu de manera individual. Escull els que utilitzis en el teu dia a dia:
Servei/Infraestructura/Etc. públic (avui)
Servei/Infraestructura/Etc. privat (demà)
Servei/Infraestructura pública (avui)
Servei/Infraestructura privada (demà)
Institut (1 mes d'ESO): 0 €*
Institut (1 mes d'ESO): a partir de 600 €/mes
Transport escolar/bus/tren: entre 0 €* i 40 €
Transport escolar/bus/tren: a partir de 120 €
Material escolar per curs: 0 €*
Material escolar per curs: a partir de 40 € aprox.
Visita al metge de capçalera: 0 €*
Visita al metge de capçalera: 60 € aprox.
Seguretat (policia/bombers): 0 €*
Seguretat: a partir de 30 €/mes (assegurança)
Il·luminació vial: 0 €*
Il·luminació vial de la comunitat: 30 €/mes
Tirar de la cadena del WC: 0 €*
Sanejament i infraestructures: a partir de 2000 €
      *0 € de pagament directe individual  --> (es paga prèviament amb els impostos de tota la societat).

 

Ara, contesta les preguntes:

  • Suma el cost total dels serveis que uses. Te'ls podries permetre? Podries tenir el mateix nivell de vida que ara, tenint en compte que només són conceptes de necessitats bàsiques?
  • Si el carrer és privat i el veí no vol pagar la seva part del fanal, ens quedem a les fosques?
  • Què passaria amb l'educació d'un company la família del qual es queda a l'atur?
  • Sense impostos, quin tipus de societat tindríem?

 

 

1.1) Tipus d’impostos

Però... tots els impostos són iguals? No! Segons les seves característiques, els podem classificar en directes i indirectes. Veiem-ho: 
Impostos DIRECTES
Impostos INDIRECTES
S'apliquen sobre el que tenim o guanyem: qui més té, més paga. Exemple: IRPF.
Es cobren directament a la persona o empresa en funció de la seva riquesa. L'Estat sap exactament qui ets i quants diners tens. Són «directes» perquè van directament del teu compte bancari a la Hisenda Pública sense intermediaris.
S'apliquen sobre allò que comprem: qui més consumeix, més paga. Exemple: IVA.
Es paguen per igual, independentment dels diners que un tingui. Són «indirectes» perquè pagues l'impost a la botiga on compres, i posteriorment aquesta lliura l'import a l'Estat.
 

 

1.2)  Què és Hisenda?

Has escoltat mai la frase "Hisenda som tots"? És un eslògan dels anys 70 per conscienciar la població espanyola sobre la importància de pagar impostos, i de la igualtat davant la llei tributaria. L’objectiu? El Govern volia erradicar el frau fiscal i la idea que «defraudar era bo». Però... què és Hisenda? 

Hisenda és el braç administratiu de l'Estat; és a dir, totes aquelles oficines, funcionaris i sistemes la missió dels quals és gestionar la "cartera" del país. Aquest organisme s'encarrega de:

  • Aplicar les lleis d'imposots
  • Recaptar els diners dels ciutadans i les empreses
  • Vigilar que ningú faci trampes (frau): és el que es coneix com a inspecció. Per exemple, si algú NO declara el que guanya o intenta ocular diners a l'estranger, els inspectors d'Hisenda investiguen i posen multes (sancions). 

A Espanya, l'organisme principal que representa Hisenda és l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT). 

Espanya és un Estat que funciona a través d'Autonomies i ajuntaments, a més d'altres institucions. Consegüentment, l'Administració d'Hisenda també està dividida, de manera que ni tots els impostos els cobren els mateixos, ni se'ls queden els mateixos. Així doncs, l'estructura administrativa és la següent:

Administració Central (Estat)

Administracions autonòmiques

Administracions Locals

L'Agència Tributària (AEAT), que gestiona els impostos de tot el país. Per tant, són els més importants i amb els quals es recapten més diners. Exemple: IVA 

Les oficines de cada Comunitat Autònoma (com l'Agència Tributària de Catalunya) recapten impostos que es queden a la Comunitat. Exemple: IBEE (Impost sobre les begudes ensucrades envasades)

Els departaments d'Hisenda de cada Ajuntament. Exemple: són els que cobren l'impost de les cases (IBI) o el dels cotxes (IVTM), i que s'utilitzen per pagar la neteja dels carrers o els parcs de la teva ciutat

1.3) Tipus d’impostos 2.0

Tornant als tipus d’impostos: els impostos directes graven els teus ingressos (sou), els teus estalvis o les teves propietats (per exemple, una casa) i són progressius; és a dir, qui més té, més paga. Per tant, si guanyes molts diners, pagaràs un % d’impost més alt que si guanyes menys diners. Per contra, els impostos indirectes graven el consum de béns o la utilització de serveis, i són iguals per a tothom: és a dir, NO són progressius. Per exemple, una bossa de patates costa el mateix per a un milionari que per a un estudiant.

 

Una vegada entesos els tipus d’impostos i l’estructura administrativa d’Hisenda, podem veure alguns dels més freqüents:
IMPOSTOS DIRECTES
Són progressius: qui més té, més paga
Nom
Què és?
Qui els cobra?
IRPF (Impost sobre la Renta de les Persones Físiques)
Grava els diners que guanyen els treballadors (el seu sou), els autònoms o aquells qui tenen estalvis al banc.  
 
És progressiu: qui més té, més paga. És el que es coneix com els trams de l’IRPF.
Una part l'Estat (50% aprox.), l'altra la Comunitat Autònoma. Excepció: el País Basc i Navarra cobren el 100% de l’IRPF i després en donen una part a l’Estat.
IS (Impost de Societats)
És com l’IRPF, però per a les empreses. Grava el benefici net que obtenen les societats (SL, SA, etc.), com per exemple Mercadona o el forn de pa del teu poble, en cas que sigui una societat. 
Estat.
Excepció, igual que l’anterior cas.
IRNR (Impost sobre la Renda de NO residents)
Ho paguen les persones que guanyen diners a Espanya, però que viuen oficialment en un altre país. 
Estat.
Excepció, igual que l’anterior cas
IP (Impost sobre el Patrimoni)
Grava la riquesa total d’una persona (cases, terrenys, accions, diners al banc, joies, etc.) en cas de superar una quantitat molt alta. És un impost als «rics», ja que normalment si el teu patrimoni és inferior a 700.000 € NO has de pagar l’IP (a Catalunya la xifra és diferent: només el pagues si el teu patrimoni és superior a 500.000 €).
CCAA
ISD (Impost sobre Succesions i Donacions)
Es paga quan reps una herència (quan algú es mor) o un regal de molt valor en vida (una donació, com si els teus pares et regalen un pis). Varia molt segons la CCAA.
CCAA
IBI (Impost sobre Béns Immobles)
Tots els propietaris d’un habitatge, local o garatge han de pagar-ho anualment. 
Ajuntament
IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques)
El paguen les empreses que facturen molts diners (més d'un milió d'euros a l'any) pel simple fet de realitzar una activitat econòmica. (IAE)
Ajuntament
IVTM (Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica)
El paguen per tenir un cotxe, una moto o un camió que pugui circular. (IVTM)
Ajuntament
IMPOSTOS INDIRECTES
Son regressius: NO s’adapten a la riquesa de la persona.
Nom
Què és?
Qui els cobra?
IVA (Impost sobre el Valor Afegit)
Grava tot allò que es pot consumir legalment. El pagues cada vegada que compres un xiclet, un iPhone o vas al cinema.
N'hi ha de 3 tipus:
  • General: 21% d'IVA.
  • Reduït: 10%.
  • Super-reduït: 4%.
Una part l'Estat (50% aprox.), l'altra la Comunitat Autònoma. Excepció: el País Basc i Navarra cobren el 100% de l'impost i després en donen una part a l'Estat.
IE (Impostos Especials)
S'apliquen sobre productes molt específics que l'Estat vol controlar bé perquè contaminen, perquè són un vici o per salut (tabac, alcohol, gasolina, electricitat, etc.).
Una part l'Estat, l'altra la Comunitat Autònoma. Excepció, igual que en el cas anterior.
 
ITP (Impost sobre Transmissions Patrimonials)
El paguen les persones que compren alguna cosa de segona mà a un particular. Per exemple, quan compres una bicicleta per Wallapop. (ITP)
CCAA
Renda d’Aduanes (Arancels)
Es paga quan compres alguna cosa que ve de fora de la Unió Europea. Per exemple, un paquet de la Xina.
El recapta l'Estat, però la major part de l'impost (75%) va a la Unió Europea (Brussel·les).

 

 

Activitat: Igualtat vs Equitat

Imagina dues persones que viuen al mateix país. La primera (Júlia) guanya 1.100 € al mes i en gasta 1.000 € en lloguer i menjar. Només li sobren 100 € per a imprevistos o estalvi. La segona persona (Anwar) guanya 10.000 € al mes, i en gasta 4.000 € per viure molt bé. Li sobren 6.000 € per estalviar o invertir.
Tu formes part del Govern, i just esteu debatent sobre quin model d'impostos creieu que és millor:
Model A
Model B
Tots els ciutadans pagaràn el 20% del que guanyin, sense excepcions.
  • Júlia: pagarà el 20% del seu sou (220 €).
  • Anwar: pagarà el 20% del seu sou (2.000 €). 
Els ciutadans que menys guanyin pagaràn un % més petit; i els que més guanyin pagaràn un. % major.
  • Júlia: pagarà el 10% del seu sou (110 €).
  • Anwar: pagarà el 40% del seu sou (4.000 €).

 

Ara, contesta les preguntes:

  • Quin model prefereixes? Per què?
  • Quin creus que és més just?
  • Saps la diferència entre igualtat i equitat?
  • A la Júlia li treuen 220 € del seu sou. Si només li sobraven 100 €, ara li falten 120 € per arribar a final de mes. En canvi, a l’Anwar li treuen 2.000 € i li continuen sobrant 4.000 € després de descomptar les seves despeses. A quin dels dos li ha canviat més dràsticament la vida?
  • Creus que és realment «igualitari» treure’ls el mateix percentatge a tots dos, si a un el deixes sense menjar i a l'altre només li treus capacitat d’estalvi o d'inversió?

 

 

2. Posa’t a prova!