PROJECTE D’ALFABETITZACIÓ FINANCERA
Sessió 4: Xarxes Socials i Influencers: et creus tot el que veus?
| Vídeos de TikTok, influencers, converses amb els teus amics sobre "què podem fer per fer-nos rics"... Cada dia rebem informació, i malauradament bona part dels continguts que veiem NO són veritat, però no sempre ho sabem. A continuació aprendràs a convertir-te en un autèntic detectiu contra la desinformació! Comencem? |
Taula de continguts:
Tota la informació és igual?
1.1) La informació
1.2) La infoxicació
1.3) La desinformació
Estratègies perquè no te la colin
2.1 ) Verifiquem la desinformació
Diferenciem entre fets i opinions
Tota la informació és igual?
Cada dia rebem informació: quan mirem un TikTok del nostre influencer preferit, quan anem a classe, quan mirem les notícies, quan parem atenció a una conversa d’uns desconeguts a l’autobús, etc. Però... tota la informació és igual? Tota la informació ens afecta igual? Tota la informació té la mateixa qualitat? Anem a descobrir-ho!
1.1) La informació
Hi ha una dita popular que diu que «La informació és poder». Llegeix la següent definició d’informació i reflexiona sobre el significat de la dita. Què vol dir?
| La informació són totes les dades, fets o idees que ens arriben, i que compartim i reproduïm amb l'objectiu de relacionar-nos, entendre el món i prendre decisions. |
Exacte! La informació és poder perquè ho condiciona tot, des de les vambes que decidim comprar, fins a la companyia d’internet del mòbil que contractem. Per tant, la informació condiciona les nostres decisions diàries. És a dir, és una peça fonamental a l’hora de prendre tota mena de decisions del nostre dia a dia, tant les més importants com les que no ho són tant. A més, les decisions que prenem tenen conseqüències:
Posa’t a prova!
Respon les següents preguntes:
Què és més saludable, fumar vàper o fumar shisha?
Pots menjar ous cada dia? És saludable?
Quina marca de patinet elèctric és millor?
Què és millor, Nike o Adidas?
Després, reflexiona:
Quina informació has utilitzat per a respondre les preguntes (et sona d’haver-ho vist a Instagram, ho has sentit a casa, t’ha influït l’opinió de les teves amistats, ho has buscat a Internet...)?
Creus que tenies prou informació per a respondre correctament?
Consideres que les teves respostes són fets o opinions?
1.2) La infoxicació
| Sabies que abans de Netflix no podies mirar la pel·lícula que volies, quan volies? Antigament, les persones només es podien informar o entretenir a través dels mitjans de comunicació tradicionals (televisió, ràdio, diaris i revistes). Aquests mitjans decidien quins temes eren notícia i quins no, és a dir, què volien explicar i què volien callar. A més, la informació trigava més a conèixer-se i era més complicat informar-se de temes que NO eren d'actualitat. Es feia consultant llibres i documents a biblioteques o arxius, o preguntant a institucions educatives especialitzades, com ara museus, universitats o acadèmies. |
Amb l’arribada d’internet, tot això canvia. La informació es multiplica perquè tothom pot dir la seva, NO només els periodistes. Actualment, tothom pot penjar un TikTok o comentar un vídeo de Twitch. A més, la informació es diversifica perquè no només hi ha els mitjans de comunicació tradicionals (televisió, ràdio, diaris i revistes), sinó que neixen nous portaveus d’informació: Google, FaceBook, Instagram, Youtube, TikTok, Twitch, etc. Això fa que hi hagi molta més informació, que molta d’aquesta sigui pública (tothom ho pugui veure) i que tinguem la informació gairebé al moment (quasi en temps real) i de manera accelerada.
| La infoxicació o sobreinformació és l'excés d'informació, moltes vegades imprecisa, sense contrast, irrellevant o - fins i tot - manipuladora. Com que hi ha tantes publicacions, i moltes són de baixa qualitat, se'ns fa difícil entendre-la i posar-la en el seu context: estem infoxicats. |
1.3) La desinformació
Les publicacions digitals, és a dir, les que trobem a Internet (a Google, Wikipedia, Xarxes Socials, etc.), són infinites i accessibles a tothom. Per tant, són il·limitades (mai s’acaben), i tothom hi pot interactuar (podem penjar contingut i relacionar-nos amb l’existent a través de likes, comentaris, reposts, etc.) perquè tothom hi té accés. Aquestes condicions permeten que hi hagi més llibertat, ja que tothom té veu i pot dir la seva i, a més, tots podem consultar aquesta diversitat d’informació en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Fins aquí, tot sembla positiu i correcte, oi? Però... què passa quan algú lliurement publica informació falsa?
| La desinformació és tot aquell contingut fals, equivocat o enganyós que podem percebre com a real. La desinformació com a tal NO sempre té al darrera una mala intenció, tot i que la seva conseqüència sempre acaba sent negativa: qui la veu i se la creu, està desinformat |
Posa’t a prova!
Durant l’última setmana, creus que t’han colat algun contingut desinformatiu (notícia falsa, vídeo amb contingut totalment inventat, etc.)?
Després de respondre, reflexiona:
Saps detectar quan estàs veient un contingut amb informació falsa?
Què fas per detectar-ho? Utilitzes alguna eina de detecció en concret?
Què creus que és més fàcil, dir una mentida per Xarxes Socials, o desmuntar-la?
Per tant, la desinformació té moltes formes i es troba en molts llocs diferents. Posem-ne exemples. La desinformació són els:
Estratègies perquè no te la colin
| Una vegada arribat aquí, segurament t'has adonat que NO és tan fàcil saber quan ens estan colant una notícia falsa. Però tranquils, que això té solució! A continuació t'explico una sèrie de criteris que podem tenir en compte quan consumim informació, o quan tinguem dubtes de la veracitat del contingut d'alguna publicació que veiem per les Xarxes Socials. |
2.1) Verifiquem la informació
Verificar la informació vol dir comprovar la qualitat del contingut, és a dir, assegurar-nos que allò que estem veient o escoltant sigui cert. I com podem comprovar que la informació que consumim és vertadera? Tot depèn del contingut a verificar: com hem vist anteriorment, de desinformació n’hi ha molta i de diferents tipus, de manera que NO existeix una única solució universal per confrontar-la. Tot i això, podem recórrer a unes activitats/preguntes generals que ens ajudaran a esbrinar-ho, i ens capacitaran per ser uns autèntics detectius de la informació:
Fes una recerca paral·lela: consisteix a buscar la mateixa informació que vols comprovar a altres canals informatius.
Per exemple, si vols comprovar un vídeo que t’ha sortit a TikTok que assegura que Lamine Yamal marxarà del FCB, has de buscar a Google «Lamine Yamal marxa del FCB?». Amb els resultats, descobriràs si és veritat o no. Si és veritat, tots els diaris ho hauran anunciat (Diari Ara, El País, Sport, El Punt Avui, El Mundo, etc.) i veuràs molts articles sobre la notícia. En canvi, si el TikTok és mentida, NO trobaràs cap article de cap mitjà de comunicació i inclús trobaràs alguna notícia que afirma que el TikTok que has mirat és una notícia falsa.
Pregunta’t: qui és la persona que ha penjat la publicació? Darrere d’una foto, d’un TikTok, d’un vídeo de Twitch etc. sempre hi ha una persona. Tot i això, NO coneixem tots els usuaris que pengen contingut a Xarxes. D’altra banda, hi ha comptes que pengen contingut sense que surti cap persona i, a més, NO donen cap dada personal de qui hi ha darrere del compte. També hi ha els comptes falsos, que aparenten ser comptes de persones reals, però que realment són muntatges fets a través de la identitat d’altres persones o de la Intel·ligència Artificial per part del propietari del compte fals, que NO és la persona que apareix a les publicacions d’aquests comptes falsos.
Per tant, davant d’una publicació de la qual NO en coneguem l’autor, ens hem de preguntar: qui és aquesta persona? Me’n puc refiar? Té algun tipus d’autoritat sobre la informació que està comunicant?
Per exemple, si vols comprovar el contingut d’un vídeo sobre salut mental d’una noia que no coneixes, pots entrar al seu perfil i xafardejar la seva biografia. Si diu que és psicòloga/psiquiatra, posa el seu número de col·legiada, i trobes una fotografia del dia que es va graduar de la carrera, per exemple, és molt probable que aquella informació sigui veritat, ja que el vídeo l’ha fet una professional de la salut mental. En canvi, si és una persona que no acredita cap mena de formació, coneixement o experiència sobre el tema, molt probablement aquell vídeo conté desinformació.
Sempre confiarem més en algú que demostra que és expert en algun tema. Això ens demostra que és algú que en sap, que parla amb propietat, que ha rebut informació de qualitat, etc. El mateix passa amb les institucions: sempre confiarem en la informació que es comuniqui a través d’institucions o de canals oficials, com ara l’AEMET (per qüestions del temps); els Mossos d’Esquadra (per qüestions de seguretat); de la DGT (per qüestions de trànsit o de circulació); de l’IEC (per qüestions relacionades amb la llengua catalana); etc. En canvi, tendirem a NO confiar en aquelles persones que NO puguin demostrar cap mena de coneixement oficial o socialment reconegut; o en aquells comptes que NO sabem qui hi ha darrere perquè NO faciliten cap classe d’informació personal.
Pregunta’t: quina intenció hi ha darrere? Totes les persones opinem, jutgem, pensem, argumentem i critiquem i, com hem dit anteriorment, darrere de qualsevol publicació, hi ha una persona. Per tant, tots els continguts que consumim a les Xarxes Socials també amaguen idees, valors, judicis, opinions, etc., per molt que a simple vista no ens n’adonem. És per això que abans de creure’ns qualsevol cosa, cal que ens preguntem: quina intenció hi ha al darrere?
Per exemple, veus un instastory d’una influencer que diu que per tenir bona salut és fonamental prendre vitamines i suplements. Dies més tard, penja un altre vídeo fent publicitat d’una marca de suplements i anunciant un codi de descompte. En aquest cas, et podries preguntar: quina intenció hi ha darrere? «Guanyar diners», respondries. A més, si investiguem la influencer en qüestió i veiem que NO és nutricionista ni té formació en nutrició, molt probablement hem sigut víctimes de desinformació.
| En aquest sentit, hem de tenir molta cura amb la visió que tenim dels influencers. Al cap i a la fi, són persones normals i corrents que simplement s'han fet famoses a Xarxes pel motiu que sigui (per fer vídeos d'humor, per jugar al LOL o per cuinar receptes al seu nòvio). Tenen un paper diari a les nostres vides perquè ens distreuen, ens fan gràcia i ens ensenyen coses noves, però mai hem de perdre de vista que són persones i que, per tant, també tenen les seves idees, els seus valors, els seus judicis i les seves opinions. Les tenen, per molt que NO les mostrin obertament per tal de NO caure en polèmiques o perdre seguidors; i les reflecteixen en el seu contingut. Per tant, quan veiem un TikTok de la Lola Lolita, per exemple, ho hem de tenir en compte i ser-ne conscients; ja que el seu contingut ens pot influir en el maquillatge que comprem o la roba que ens vestim, però també en la manera de pensar i els valors que tenim. |
Pregunta’t: com vol que reaccioni? La majoria de contingut que consumim pretén moure’ns sentimentalment, és a dir, vol despertar-nos algun tipus d’emoció. Pensa en les portades dels vídeos de YouTube: moltes vegades tenen títols que ens criden molt l’atenció, o hi ha imatges que ens poden fer malpensar, alterar-nos, sorprendre’ns... Els creadors de contingut volen generar-nos aquestes sensacions perquè saben que tindrem ganes de veure el vídeo. És a dir, són capaços de captar i retenir la nostra atenció. Moltes vegades, però, mires el vídeo i et decepciones una mica: t’adones que o no n’hi havia per a tant (allò que s’anunciava era una exageració), o bé directament era mentida. Altres vegades, en canvi, són publicacions que contenen missatges d’odi cap a altres persones, i que tot sovint utilitzen dades falses o descontextualitzades. Així doncs, si ens trobem davant d’un contingut que ens vol fer reaccionar de manera exagerada, és a dir, pretén remoure’ns sensacions molt fortes, segurament es tractarà de desinformació.
Per exemple, si vols comprovar un vídeo que critica de manera molt violenta la violència de gènere, argumentant que no existeix, et pots preguntar: com em vol fer reaccionar aquest post? Enfadant-me, despertant el meu mal geni, etc. respondràs. És a dir, emocions molt fortes i negatives. En aquest cas, també podríem preguntar-nos les anteriors preguntes, i conclouríem que seria un vídeo que promou l’odi i la confrontació entre persones.
Aquestes activitats/preguntes generals es poden utilitzar alhora: com més comprovacions facis, més segur estaràs de la teva conclusió. És a dir, sabràs amb més certesa si el contingut que estàs consumint t’està informant o desinformant. Però... cal que faci això amb totes les publicacions que miro? No! Només has de comprovar aquells continguts que et fan sospitar o que tenen característiques que els converteixen en sospitosos, com ara els posts que volen que reaccionem de manera exagerada i que apel·len a les nostres emocions.
Posa’t a prova!
Mira el següent vídeo: https://www.instagram.com/reel/DMUq1zqI5tq/ i respon les següents preguntes:
De què va el vídeo? Te’l creus?
Fes una recerca paral·lela. Busca a Google: «¿la fruta no hidrata?» i una vegada tinguis els resultats, investiga sobre el tema.
Hi ha alguna institució de la salut que afirmi que la fruita no hidrata?
Investiguem al noi que apareix al vídeo: qui és? És nutricionista?
Quina intenció creus que hi ha darrere del vídeo?
Per tant, el vídeo conté informació o desinformació?
Ara llegeix la següent notícia: https://www.newtral.es/sal-aceite-fruta/20250724/ i respon les següents preguntes:
Què ens diu l’article? T’ho creus?
Què és Newtral? Podem considerar Newtral una pàgina fiable?
L’article de Newtral coincideix amb la informació que has buscat anteriorment?
Què creus que és més complicat, dir una mentida o desmentir-la? És a dir, que creus que costa més, fer un vídeo amb contingut desinformatiu; o fer un vídeo amb informació certa per desmentir el vídeo desinformatiu?
Diferenciem entre fets i opinions
Com bé hem dit anteriorment, hi ha molta informació, i malauradament bona part dels continguts que veiem per Xarxes contenen desinformació. A més, hi ha molt tipus de desinformació, d’aquí que tinguem diferents eines per verificar-la. Tot i això, NO cal que comprovem tota la informació que consumim, només aquella de la que dubtem. Però... tota la informació es pot verificar? Vegem-ho.
Podem classificar el contingut entre «fets» i «opinions»:
| Un fet és una experiència real, o una cosa que tothom coneix com a veritable. Per tant, un fet és una afirmació que podem verificar o demostrar com a falsa, a través d'una validació feta amb proves o dades. Exemple: Quan l'aigua arriba als 100º, bull. |
| Una opinió és la visió d'algú sobre una experiència, situació o persona que està influenciada per la seva vida, els seus valors i allò en què creu. Exemple: L'aigua freda és més bona que l'aigua natural. |
Les notícies tracten sobre fets per tal de ser exactes i informatives. En canvi, els vídeos humorístics, per exemple, tracten opinions per tal de connectar amb el seu públic, que normalment mira aquell tipus de contingut perquè el sent afí. Els fets són verificables (podem comprovar si són certs o falsos). En canvi, les opinions NO són verificables perquè, per exemple, NO podem saber si l’aigua freda és més bona que la natural perquè és una cosa subjectiva: depèn del gust de cadascú. A vegades, però, NO és fàcil saber diferenciar entre fets i opinions. En aquests casos, cal que ens preguntem si podem verificar la informació seguint les instruccions de l’apartat anterior. Si es poden verificar, parlarem d’un fet; si NO ho podem verificar, parlarem d’una opinió.
Posa’t a prova!
Pensa en un tema que últimament hagi sortit per les notícies, o que n’hagis parlat molt amb els teus amics/família. Entra a Google i busca notícies sobre aquest tema. Troba 3 exemples de notícies que estiguin basades en fets (informació que puguis verificar) i 3 exemples de publicacions d’opinió (contingut que NO puguis verificar). Quan els trobis, escriu el titular de les publicacions a les següents taules:
Ara, respon les següents preguntes:
Quines diferències has trobat entre les notícies basades en fets i les peces d’opinió?
Com has detectat que una notícia contenia fets?
Com has detectat que un article expressava una opinió?
Posa’t a prova!