TEMA 1: Coneixements bàsics

PROJECTE D’ALFABETITZACIÓ FINANCERA

Sessió 1: Els teus diners, les teves decisions

Taula de continguts:

1.Què és l’educació financera?

1.1. El consumisme i el consum intel·ligent 

1.2. Necessitats vs Desitjos: aprèn a diferenciar-los

1.3. La priorització financera

1.4. D’on venen i on van els dines?

2. Què és un pressupost?

2.1. Aprèn a fer un pressupost

2.2. L’estalvi i l’estalvi estratègic

3.Posa’t a prova
 

1. Què és l’educació financera?

Has sentit a parlar mai de la «inflació», de la diferència entre una «targeta de dèbit» i una «targeta de crèdit», o de com «demanar un préstec»? Aquestes paraules són conceptes financers que es fan servir molt als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Però... sabem què volen dir? És aquí quan entra en joc l’educació financera. 

Tenir educació financera no significa ser ric, sinó ser intel·ligent amb els pocs o molts diners que tens. Per tant, algú amb bona educació financera és capaç de: 

✓ Administrar correctament els seus diners.

✓ Planificar econòmicament el seu futur.

✓ Evitar problemes financers, com ara endeutar-se.

✓ Aconseguir els seus objectius vitals.

    (Exemple: poder estalviar per pagar-se la matrícula de l’FP).

✓ Triar i utilitzar productes i serveis financers que millorin el seu benestar.         

    (Exemple: saber demanar un préstec al banc amb bones condicions). 

✓ Entendre informació sobre economia i finances.

Reflexiona: t’ha passat mai?

L’Eric juga a futbol i aquest dissabte té un partit molt important, però per poder-hi jugar s’ha de comprar la nova equipació que costa 40 €. Fa poc ha sigut el seu aniversari i la seva família li ha regalat 45 €. Quan surt de l’institut, passa per davant de Videojuegos GAME i veu que el FIFA està d’oferta: només val 30 €. «Ofertón!», diu. No s’ho pensa dues vegades i se’l compra. Arriba a casa i la seva mare li pregunta si ja té la nova equipació. En aquell moment l’Eric s’adona que no podrà jugar el partit de dissabte: ja no té prou diners per comprar-se la nova equipació. 

• Creus que l’Eric té bona educació financera?

• Quin ha sigut l’error de l’Eric?

• Què hauria d’haver fet?

• T’has trobat mai en una situació semblant a la de l’Eric?

———————————————————————————————————————————

1.1 El consumisme i el consum intel·ligent

Cada dia prenem decisions sobre com i en què ens volem gastar els diners: quan comprem l’esmorzar a la cantina de l’institut; quan ens comprem el nou top del Zara o la nova samarreta del Barça; quan decidim que el pla del divendres a la tarda és anar al cinema; quan ens comprem un patinet elèctric... Tant si ens agrada com si no, necessitem els diners per viure. De fet, constantment decidim com i en què ens volem gastar els diners (siguin nostres o d’algú altre) sobre un ventall d’opcions molt ampli, però... sabem quines coses ens influeixen a l’hora de prendre aquestes decisions? És a dir, som conscients de què ens influeix quan ens gastem els nostres diners?

———————————————————————————————————————————

Reflexiona: què t’influeix a tu?

Pensa en l’última peça de roba que t’has comprat. Quins factors et van influir més a l’hora de comprar-te-la?

D’aquests 8 factors, quins creus que t’influeixen més a l’hora de decidir què fer amb els teus diners?
 

Quan prenem decisions sobre diners, hem d’assegurar-nos que som nosaltres els qui vertaderament tenim el control d’aquestes decisions. Per comprovar-ho, hem de parar i pensar: 

• Quins factors m’estan afectant i m’estan influint per prendre aquesta decisió? 

• Tinc jo el control d’aquesta decisió, o està en mans d’altres factors o persones?

 ———————————————————————————————————————————-
 

Com hem dit abans, necessitem els diners per viure. Els calés ens permeten consumir productes i serveis per satisfer les nostres necessitats o desitjos. Però... què passa quan comprem de forma descontrolada, sense pensar, perquè creiem que ens sentirem satisfets personalment o, fins i tot, més feliços?

El consumisme ens fa gastar diners que NO tenim en coses que NO necessitem, només per sentir una satisfacció/felicitat que dura molt poc temps. A més, ens empeny a viure per comprar, en lloc de comprar per viure; i ens fa parar l’atenció en coses materials que passen de moda, en comptes de centrar-nos en els nostres objectius reals. És el que va experimentar l’Eric quan es va comprar el videojoc de manera impulsiva.

El contrari del consumisme és el consum intel·ligent. Aquesta idea defensa que hem de comprar de manera responsable i conscient:

Per tant, el consum intel·ligent NO consisteix a NO comprar, sinó en comprar millor. Un consumidor intel·ligent és capaç de: 

✓ Planificar què s’ha de comprar: mirar què necessita i calcular les quantitats  

    adequades.

✓ Abans de comprar, comparar qualitats i preus dels productes/serveis.

✓ Donar més valor a la qualitat, que a la quantitat.

✓ Comprar productes més duradors

✓ NO gastar innecessàriament. 

✓ Saber diferenciar necessitats de desitjos 

1.2 Necessitats vs Desitjos: aprèn a diferenciar-los

Saber diferenciar necessitats de desitjos és una habilitat que s’aprèn amb pràctica i temps, i constitueix un dels pilars bàsics per a desenvolupar una bona educació financera: és a dir, per a prendre decisions intel·ligents sobre els nostres diners. 

Exemples de necessitats:

• El menjar (aliments bàsics): si no menges, pateixes desnutrició, emmalalteixes i, en última instància, mores.

• El transport per anar a classe o a la feina: si no vas a classe, no et treus l’ESO; i si no vas a la feina, la perds.

• Pagar una multa o un deute: si no pagues una multa, l’import cada vegada és major i acabes cometent un altre delicte (no pagar una multa). Si no pagues un deute, acabes devent més diners per atraçar-te en el pagament, i pots anar a judici.

• El lloguer/hipoteca: si no pagues el lloguer o l’hipoteca, vas a judici i et poden desnonar.

• El material escolar: si no tens el material escolar necessari, no pots seguir les classes ni avaluar-te correctament.

Exemples de desitjos:

• L’esmorzar que et compres cada dia a la cantina a l’hora del pati: no és imprescindible, ja que te’l pots emportar de casa.

• L’últim mòbil que ha sortit, quan el teu encara funciona bé: tampoc és imprescindible, ja que el teu mòbil funciona correctament.

• Roba que vols només perquè «és de marca»: pots prescindir-ne, perquè ja tens roba.

• Anar a sopar al McDonald’s: no és imprescindible, perquè pots sopar a casa.

 A vegades, però, ens costa diferenciar les necessitats dels desitjos perquè la publicitat, les xarxes socials i les marques ens fan creure que «ho necessitem». Per exemple, creiem que necessitem el nou mòbil que ha sortit al mercat perquè fa més bones fotos, però realment només en necessitem un que funcioni. Davant d’aquesta dificultat per saber diferenciar desitjos de necessitats, cal que ens preguntem:

• Si la resposta és «tindré un problema» (no m’alimentaré correctament, em posaran una multa, etc.), aleshores és una necessitat.

• Si la resposta és «només em sentiré decebut/da o frustrat/da durant una estona», aleshores és un desig.

 ————————————————————————————————————————————

Reflexiona: i tu, compres per necessitat o per desig?

Fes una llista ràpida amb les cinc coses que has comprat/ que has rebut diners per comprar, durant l’últim mes. Després, classifica-les segons si són necessitats o desitjos:

Ara, reflexiona:

• Quants d’aquests desitjos podries haver evitat?

• Quants diners et van costar?

• Si ara tinguessis l’opció de tornar enrere, els tornaries a comprar?

 ————————————————————————————————————————————

 1.3 La priorització financera

Una vegada hem entès —a la pràctica— les diferències entre necessitats i desitjos, és fonamental aprendre a prioritzar les nostres despeses. És a dir, aprendre a ordenar-les segons la seva importància i urgència:
 

L’ordre de priorització que seguirem serà el següent:

1. Cobrir les necessitats vitals (els imprescindibles): allò que has de pagar per no tenir problemes, estar segur i cobrir les necessitats bàsiques (Exemple: pagar el lloguer).

2. Assegurar-te el futur (acomplir els teus objectius vitals i estalviar per emergències/imprevistos): una part dels diners s’han de destinar a estalviar per acomplir objectius de futur (Exemple: pagar el carnet de cotxe), i una altra part per tenir un fons d’emergència en cas de tenir imprevistos (Exemple: pagar una multa). 

3. Cobrir els teus desitjos (plaer i oci): allò que et fa feliç i t’omple personalment, però que no és imprescindible. Els desitjos només els cobrirem si després d’haver pagat les despeses del punt 1 (Necessitats vitals) i les despeses del punt 2 (Objectius vitals i Estalvi per emergències), ens queden diners. En cas que no ens queden diners, és a dir, que NO ens puguem permetre el desig, hem de renunciar-hi —almenys, de moment—. Exemple: sortir de festa. 

Així doncs, primer hem de garantir i pagar les necessitats, després hem d’estalviar i, si queden diners, finalment ens els podem gastar en els desitjos. Per tant, la priorització financera és la diferència entre viure controlat per les despeses, i viure controlant els teus diners. 

———————————————————————————————————————————

Posa’t a prova!

La teva tieta ha venut un magatzem i et demana ajuda per buidar-lo i netejar-lo. Acceptes i et dona 50€  de recompensa. Aquest mes has de fer front a les següents despeses:

Seguint l’ordre de priorització explicat anteriorment (1. Necessitats, 2. Estalvi i 3. Desitjos):

• Quines despeses són necessitats, i quines desitjos?

• Com ordenaries les anteriors despeses de l’1 al 4 (sent 1 la màxima prioritat)? Per què?

Aquí tens aquesta taula per ajudar-te:

 1.4 D’on venen i on van els diners?

Exemples: la paga setmanal/mensual, les propines, el sou d’una feina d’estiu, les beques o ajudes, etc.

N’hi ha de 3 tipus:

• Despeses fixes: aquelles que pagues gairebé sempre, i que el preu és igual o molt semblant cada mes. Exemple: la tarifa del mòbil.

• Despeses variables: aquelles que pagues cada mes, però que el preu varia molt. Exemple: sortir a la bolera amb els amics.  

• Despeses inesperades: aquelles que passen poques vegades i NO pots preveure. Exemple: que s’espatlli el patinet elèctric. 

Una vegada tenim un control sobre els nostres ingressos i despeses, podem fer un balanç financer dels nostres diners. És a dir, podem calcular si hem gastat més del que hem guanyat; o si hem gastat menys del que hem guanyat. Es fa de la següent manera:

     Ingressos – Despeses = Balanç

Hi ha 2 tipus de balanç:

• Balanç positiu: has ingressat (guanyat) més diners dels que has gastat. Per tant, el resultat de l’operació és un nombre positiu, i el resultat és bo. Aquests diners que et sobren són els teus estalvis.

Exemple: Aquest mes has ingressat (guanyat) 60 € i te n’has gastat 20 € (despeses)

60 € - 20 € = + 30 €

                                               Estalvi

                                                                         Tens un balanç positiu!

• Balanç negatiu: has gastat més diners dels que has ingressat (guanyat). Per tant, el resultat de l’operació és un nombre negatiu, i el resultat és dolent: tens pèrdues. Com que has gastat més diners dels que has guanyat, has de cobrir aquesta diferència amb els teus estalvis (si en tens), o demanant diners a una tercera persona (familiar/amic/banc). Conseqüentment, NO pots estalviar. 

Exemple: Aquest mes has ingressat (guanyat) 15 € i te n’has gastat 25 € (despeses)

15 € - 25 € = -10 €

                                                                                          Pèrdues (perds estalvis)/ 

                                                                                          Deute (algú et deix diners)

                                                                                          Tens un balanç negatiu.

2. Què és un pressupost?

2.1) Aprèn a fer un pressupost

 Per a fer un pressupost és fonamental conèixer la Regla del 50/30/20. La regla del 50/30/20 diu que tots els diners que guanyem (ingressos) els hem de dividir de la següent manera:

Una vegada sabem els nostres ingressos totals (quants diners tenim), podrem calcular els percentatges:

• Per calcular el 50% (les necessitats), multiplicarem l’ingrés total x 0,5.

• Per calcular el 30% (els desitjos), multiplicarem l’ingrés total x 0,3.

• Per calcular el 20% (l’estalvi), multiplicarem l’ingrés total x 0,2.

A més, l’estalvi de diners és el primer que farem. És a dir, quan rebem els diners/cobrem, automàticament els estalviarem.

2.2) L’estalvi i l’estalvi estratègic

L’estalvi és un hàbit que s’aprèn amb el temps, i que tothom ha de practicar, per molt que guanyem pocs diners. Consisteix a guardar una part dels nostres diners, en lloc de gastar-los tots immediatament. 

3. Posa’t a prova!

Per acabar, fes la següent activitat. Al final tens la solució perquè puguis comprovar si t’has convertit en un/a crack de les finances!