PROJECTE D’ALFABETITZACIÓ FINANCERA
Sessió 2: Administrar els meus diners, estalviar i invertir
| T'han dit mai que ets un/a "rata"? O pel contrari, t'encanta gastar a l'estil de les Kardashian? En aquesta sessió aprendràs tot el que necessites saber per a convertir-te en un/a crack de l'estalvi i la inversió! Comencem? |
Taula de continguts:
Estalvi i inversió: dues cares d’una mateixa moneda
1.1) Per què invertir?
1.2) Les parts de la inversió: el risc i la rendibilitat
Posa’t a prova!
Estalvi i inversió: dues cares d’una mateixa moneda
Tal com hem vist a la sessió anterior, l’estalvi és un hàbit que s’aprèn amb el temps, i que tothom ha de practicar, per molt que guanyem pocs diners. Així doncs:
| L'estalvi consisteix a guardar una part dels nostres diners, en lloc de gastar-los tots immediatament. L'estalvi energètic consisteix a prioritzar l'estalvi de manera automàtica per tal d'aconseguir un objectiu concret. |
Estalviar ens fa més lliures perquè ens dona seguretat i estabilitat econòmica en el futur. En aquest sentit, quan estalviem som capaços de:
Crear un fons d’emergència que ens permetrà afrontar imprevistos, com per exemple poder arreglar la pantalla del mòbil que se t’ha trencat sense haver de demanar diners a ningú.
De fet, es recomana tenir estalviats entre 3 i 6 mesos de les teves despeses bàsiques, és a dir, aquells diners mínims que necessites tant sí com no per poder viure durant aquest temps. D’aquesta manera t’assegures de tenir a l’abast una quantitat mínima en qualsevol moment de necessitat i, a més, tens pau mental: saps que si mai ho necessites, tindràs les necessitats bàsiques cobertes pel teu fons d’emergència.
Aconseguir objectius importants: que NO podries pagar amb un sol ingrés perquè són cars, com per exemple un viatge, una moto, o un bon ordinador.
NO endeutar-nos innecessàriament: com que tens prou diners per fer allò que vulguis, NO cal que demanis un préstec a cap banc, per exemple.
| Normalment els préstecs tenen interessos. Els interessos són un percentatge de diners que hauràs de pagar de més, a banda dels diners del préstec en si. Per exemple, si demandes un préstec de 1000€ i l'interès és del 10%, hauràs de tornar 1100€. És a dir, acabes pagant més diners. |
Estalviar és el primer pas per poder invertir, ja que sense diners NO pots invertir. Així doncs:
| La inversió és l'ús dels estalvis per comprar algun producte o actiu financer amb l'objectiu d'obtenir un benefici afegit a curt, mitjà o llarg termini. Tota inversió comporta assumir algun tipus de risc (no guanyar tant com t'esperaves o inclús perdre els diners, per exemple). |
Per tant, estalvi i inversió NO són el mateix, tot i ser conceptes relacionats. En aquest sentit, l’estalvi només consisteix a guardar diners, mentre que invertir és el que es coneix com «fer treballar els diners»: és a dir, que els diners, per si sols, es converteixin en una quantitat més gran.
Reflexiona: i tu, quin tipus de gestor/a ets?
Respon amb sinceritat a aquestes situacions. Després, suma els punts i descobreix com et relaciones amb els teus diners.
Imagina que és el teu aniversari i reps 50 € de regal. Què en fas?
a. Ja penso quan podré anar al centre comercial per gastar-m’ho en roba/videojocs/menjar/etc. (0 punts).
b. Me’n gasto una part (per exemple, 20 €) i la resta els guardo. (5 punts).
c. Els guardo tots perquè estic estalviant per poder-me pagar el carnet de cotxe (o qualsevol altre objectiu més gran). (10 punts)
Els auriculars que fas servir cada dia s’han trencat i no en tens de recanvi. La teva situació és més probable que sigui:
a. He de demanar diners a la família o esperar a la pròxima paga (si en tinc) perquè NO tinc res guardat i no me’n puc comprar uns de nous. (0 punts).
b. Tinc uns quants diners guardats que em serviran per comprar-me uns de senzills (5 punts).
c. Tinc estalvis i em puc comprar els auriculars que m’agraden sense patir (10 punts).
Fa mesos que vols unes vambes noves:
a. No me les puc permetre, així que me n’oblido o espero que me les regalin per Nadal.
b. Intento estalviar, però cada vegada que veig alguna cosa que m’agrada acabo agafant diners que tenia guardats (5 punts).
c. Calculo quants mesos tardaré a estalviar els diners que necessito per comprar-me-les, i me les compro (10 punts).
Ara, analitza els teus resultats:
1.1) Per què invertir?
Llegeix aquest titular d’una notícia d’Onda Cero. Després, contesta a les següents preguntes: 
Com descriuries, amb les teves paraules, què és la inflació?
Com t’ha afectat a tu la inflació? Pensa en les coses que acostumes a comprar.
Com afecta la inflació als teus estalvis?
Exacte! La inflació ens afecta a tots i especialment als nostres estalvis, ja que sense gastar-los directament cada vegada en tenim menys perquè perden valor.
| La inflació és l'augment generalitzat dels preus d'una economia durant un temps determinat. Això provoca que amb els mateixos diners, cada vegada puguis comprar menys coses, perquè els teus diners perden valor: un bitllet de 10€ contínua sent un bitllet de 10€, però podràs comprar menys coses que abans. Per tant, el teu poder adquisitiu (allò que pots comprar amb els diners que tens) és més baix: és el que es coneix com a pèrdua de poder adquisitiu. |
La inversió és una de les solucions que existeixen a nivell individual per contrarestar els efectes de la inflació, ja que ens permet no perdre poder adquisitiu, és a dir, capacitat de compra. És per això que a l’hora d’invertir és fonamental saber quin percentatge d’inflació hi ha: quina quantitat de diners perds pel simple fet que tot cada vegada és més car. Si no ho tens en compte, perds poder adquisitiu.
Per exemple, si guardes 1 € en una guardiola i hi ha un 5 % d’inflació, l’any següent continuaràs tenint l’1 €, però podràs comprar menys coses, ja que tot serà un 5% més car. Expliquem-ho millor: si el 2025 amb l’1 € podies comprar-te la bossa de pipes que costava 1€; el 2026 ja no podràs, perquè les pipes costaran 1,05€. Per tant, a l’hora d’invertir és fonamental que el percentatge de rendibilitat sigui igual o superior per tal de NO perdre poder adquisitiu.
A banda de no perdre diners, la inversió també ens permet multiplicar els nostres calés (fer-ne més), de manera que —si tot va bé— cada vegada en tindrem més per invertir (és com una bola de neu que cada vegada es fa més gran). Això ens permetrà guanyar diners extra sense necessitat de treballar (els diners que inverteixes treballen les 24 hores).
Activitat: inflació i rendibilitat
La inflació d’Espanya és de gairebé un 3%. Tens 300 € estalviats i els vols invertir. Tens aquestes tres opcions:
| Compte corrent: és un dipòsit on guardes els diners pel dia a dia amb un risc pràcticament nul, però que normalment t'ofereix una rendibilitat del 0%. Serveix per tenir els diners sempre disponibles sense obtenir cap benefici extra. |
| Dipòsit bancari: és un producte on deixes els teus diners al banc durant un temps a canvi d'una rendibilitat baixa i segura. Està protegit pel Fons de Garantia de Dipòsits. |
Tenint en compte els percentatges de rendibilitat i la inflació del 3%, amb quina opció perdries o guanyaries diners?
Ara, contesta les preguntes:
A banda del percentatge de rendibilitat, què has de tenir en compte a l’hora d’invertir perquè una inversió sigui realment rendible i no perdis diners?
Per tant, la rendibilitat que t’ofereixin sempre ha de ser ______________ que la inflació.
1.2) Les parts de la inversió: el risc i la rendibilitat
Abans d’invertir és fonamental conèixer dos conceptes clau que condicionen el seu funcionament: rendibilitat i risc. Vege-m’ho!
| La rendibilitat és el benefici o guany que obtindràs per haver posat els teus diners en una inversió. Normalment la rendibilitat es calcula en percentatges (%). |
Així doncs, si has invertit 100 € i al cap d’un any en tens 105 €, la teva rendibilitat ha estat del 5%.
| El risc és el que pots perdre: és la possibilitat que les coses NO surtin com t'esperaves. |
Com hem dit anteriorment, en tota inversió existeix la possibilitat que la rendibilitat sigui menor a la prevista o, fins i tot, que perdis part dels diners que vas posar al principi. Així doncs, en el món de les finances risc i rendibilitat sempre van de la mà:
Exemples: les Criptomonedes: Les Criptomonedes NO tenen el suport d'un banc central ni d'un govern que les asseguri. El seu preu depèn al 100% de l'oferta i demanda. Això vol dir que si demà tothom decideix vendre, és a dir, que ningú vol comprar-ne; el seu valor pot caure a 0 en qüestió d'hores. A més, són propenses a robatoris informàtics, per exemple. Aquestes característiques són el que provoquen que tinguin una rendibilitat alta. Com que són tan perilloses, molta gent hi inverteix buscant enriquir-se de manera exagerada. Com que hi ha molta especulació, el preu pot pujar molt en un dia (però també pot baixar de la mateixa manera). La rendibilitat alta és el premi (l'incentiu) que el mercat ofereix per convèncer algú d'assumir un risc tan bèstia.
|
Exemple: Compte d'Estalvi Els diners en un banc estan protegits pel Fons de Garantia de Dipòsits (a Espanya, el Govern garantitza fins a 100.000€ per persona i banc). És gairebé impossible que perdis els teus diners perquè el sistema bancari està molt regulat i vigilat pels governs. Aquestes característiques són el que provoquen que tingui una rendibilitat baixa. Com que el banc t'ofereix una seguretat gairebé total, NO necessita oferir-te molts diners per convèncer-te, que hi deixis els teus estalvis. Saben que prioritzes la tranquil·litat de saber que els teus diners estaran segurs. Per tant, et paguen un "lloguer" pels teus diners molt petit (un 1%o un 2% anual, per exemple)
|
Per tant, el risc seria com el preu que pagues per tenir la possibilitat de guanyar més diners. Si no vols pagar aquest preu (risc), t’has de conformar amb un guany més petit (rendibilitat).
| Si algú ens ofereix una rendibilitat altíssima sense cap risc o un risc molt baix, probablement serà una estafa. Aquest tipus "d'ofertes" NO existeixen, i són el primer senyal d'una estafa financera. Per tant, el millor que podem fer és desconfiar-hi. |
Reflexiona: i tu, quin tipus d’inversor ets?
Saps quina és la teva tolerància al risc? És a dir, saps predir com reaccionaries davant de situacions negatives? En aquesta activitat descobriràs el teu límit emocional respecte al risc: sabràs si et fa més por perdre el que ja tens, o no guanyar prou en el futur. Comencem!
Imagina que tens 200 € a la guardiola, i tens l’oportunitat de posar-los en tres sobres diferents. Quin escolliries?
Sobre A: d’aquí a una setmana tindràs 210 €.
Sobre B: llancem una moneda. Si surt cara, guanyaràs 260 €, però si surt creu, et quedes igual amb els teus 200 €.
Sobre C: llancem un dau. Si surt el número «6», guanyes 600 €. Si surt qualsevol altre número, perds els 200 € i et quedes a 0 €.